Què t'hi jugues si tries malament (i per què passa tant)
Contractar un dissenyador web sembla fàcil. Demanes tres pressupostos, compares números, tries el del mig. Així és com la meitat de les pimes de Mallorca acaben amb una web que no apareix a Google, que triga cinc segons a carregar i que ningú sap tocar quan cal canviar un preu.
El problema és que els tres pressupostos no descriuen el mateix producte. Un és una plantilla de 300 € amb el teu logo a sobre. Un altre és una web a mida. El tercer porta partides que no saps llegir. Sobre el paper, els tres diuen "disseny web". A la pràctica, un decora i l'altre ven.
Et conto un cas meu. África Navarro va arribar amb un WordPress que s'arrossegava: lent, pesat, impossible de posicionar. Va pagar dues vegades. Primer la web que no funcionava, després la de veritat: la que passa de 95 sobre 100 a les mètriques de Google. Els diners de la primera no van tornar.
I el cas contrari també existeix: Son Colom, un restaurant de Felanitx, es va passar anys sense web. Tot per telèfon i boca-orella. No van triar malament: no van triar. Això també té un cost, només que no arriba en factura.
Una web barata que no ven és la web més cara que pots comprar.
Aquesta guia és el que li contaria a un amic amb un negoci a l'illa abans de signar res. Sense fum. Amb preus i amb les preguntes que gairebé ningú fa.
Els 6 criteris que separen una web que ven d'una que decora
Tant és el logo que signi el pressupost. Això és el que ha de complir:
- Portfolio amb projectes reals que puguis visitar. No captures boniques: webs vives, amb nom, que puguis obrir al mòbil ara mateix. Si el portfolio són mockups o webs que ja no existeixen, mal senyal. Demana dues o tres URLs i mira quant triguen a carregar des del teu 4G.
- Codi propi o plantilla, dit a la cara. Una plantilla no és cap crim. El crim és cobrar-te-la com si fos a mida. Jo vaig fer desenes de webs WordPress abans de passar-me al codi propi: conec les plantilles des de dins, pesen, s'assemblen entre elles i et lliguen a llicències i plugins per sempre.
- SEO de sèrie, no com a extra de la factura. Títols, estructura, sitemap, schema, Search Console configurat. Això no és cap "pack SEO" de 400 € a part: és fer bé la feina. Si t'ho venen com a extra, pregunta què entreguen llavors sense aquest extra.
- Velocitat mesurable, no promesa. Tothom diu que fa webs ràpides. Gairebé ningú ho demostra. Demana la dada: puntuació PageSpeed mòbil, mesurada en producció.
- Propietat total: domini, hosting i codi a nom teu. Quan acabis de pagar, la web ha de ser teva. Hi ha negocis a Mallorca que no poden canviar de proveïdor perquè la seva web viu en un sistema tancat del qual no se la poden endur. Això té un nom: ostatge.
- Un interlocutor que doni la cara. Qui t'atén la primera trucada i qui et contesta quan alguna cosa falla un divendres a la tarda. Si són persones diferents, entremig hi ha una cadena. El telèfon espatllat de tota la vida.
Freelance o agència? El que vaig veure treballant en una
Abans de muntar l'estudi vaig treballar en una agència de màrqueting. Vaig veure el procés per dins: el comercial ven, l'account tradueix, el dissenyador dissenya, el programador programa. Sis mans entre el que vas demanar i el que reps. Cada mà cobra i cada traducció perd alguna cosa.
Això no fa dolentes les agències. Per a projectes grans, amb campanyes, amb diversos equips coordinats, tenen sentit. Però per a la web d'una pime, aquest engranatge encareix sense afegir: pagues l'estructura, no el resultat.
Un freelance et dona el contrari: la persona que t'escolta a la primera trucada és la que programa la teva web i la que et contesta després. El risc del freelance és un altre: que desaparegui, que no doni l'abast o que sigui un aficionat. Per això els criteris del capítol anterior importen més que l'etiqueta. Un freelance amb portfolio verificable, procés clar i contracte val més que una agència amb recepcionista. I a l'inrevés també.
La pregunta que ho resol gairebé tot: qui farà la meva web, exactament? Nom i cognom. Si la resposta és "el nostre equip", insisteix fins que aparegui una persona.
Quant costa contractar un dissenyador web a Mallorca el 2026
El mercat de l'illa es mou en aquestes bandes: per sota de 500 € tens plantilles amb el teu logo, entre 700 i 1.500 € treballa la majoria de freelance seriosos, i de 2.000 € cap amunt entren les agències, amb sostres de 5.000 o 6.000 € si hi ha botiga o campanyes. Gairebé ningú publica els seus preus. Jo sí, i els pots comparar sense trucar-me:
Landing en 5-7 dies, web corporativa en 2-3 setmanes, botiga en 3-4. Tots els preus des de, tancats des del primer brief.
Si vols el desglossament complet de per què hi ha tanta diferència entre 300 € i 5.000 €, el tens a quant costa una web a Mallorca el 2026, amb preus reals i banderes vermelles de pressupostos barats.
El número final importa menys que saber què inclou. Un pressupost sense abast escrit no és un pressupost: és una xifra a l'aire.
Ull amb els costos que no surten a la primera pàgina: llicències anuals de plantilla i plugins, "gestor de continguts" amb mensualitat, hosting revenut al triple. Pregunta sempre què pagaràs cada any quan el projecte estigui entregat. Aquesta resposta separa un preu honest d'una subscripció disfressada.
Les 10 preguntes que has de fer abans de signar
Porta-les escrites a la reunió. Qui treballa bé les contesta sense posar-se nerviós.
- Qui farà la meva web, amb nom i cognom?
- A nom de qui es registren el domini i el hosting?
- Parteix de plantilla o es programa a mida?
- Quina puntuació PageSpeed mòbil tindrà, mesurada en producció?
- Què inclou exactament el preu i què es cobra a part?
- Quant pagaré a l'any quan estigui entregada (llicències, hosting, manteniment)?
- Podré editar els continguts jo, sense pagar per cada canvi?
- Què passa si vull afegir un idioma o una secció d'aquí a un any?
- Quin termini hi ha per escrit i què passa si no es compleix?
- Quin suport hi ha després de l'entrega i a quin preu?
I tres banderes vermelles que no fallen: et garanteixen "primers a Google" (ningú honest garanteix posicions), volen registrar el domini a nom seu "per fer-t'ho més fàcil", i et pressuposten sense haver preguntat res del teu negoci.
Escoltar també va en les dues direccions. Quan vaig fer la web de Sorrentino's, a Artà, el propietari em va dir que no volia un altre panell per atendre: ja en tenia prou amb la cuina. Les reserves surten per WhatsApp, el canal que ja feia servir. Un bon professional adapta la solució al teu negoci. Un de dolent et ven la seva de sempre.
Compte amb les llistes de "millors agències de Mallorca"
Si cerques "millors agències disseny web Mallorca", la meitat del que surt són llistes fetes per agències de Madrid que s'inclouen a elles mateixes al primer lloc. La mateixa llista existeix per a Tarragona, per a València i per on faci falta, canviant el nom de la ciutat. Sense autor, sense data, sense haver trepitjat l'illa.
No són una recomanació: són publicitat amb forma de rànquing. Fes-les servir de llistí telefònic si vols, però el filtre l'hauràs de posar tu. Millor camí: obre els portfolios, visita les webs reals, mesura com carreguen i fes les deu preguntes del capítol anterior. Una hora de comprovacions t'estalvia mesos de penediment.
I si el teu negoci és a l'illa i vols veure com treballo jo, està tot publicat: disseny web a Mallorca amb preus a la vista i deu casos reals que pots obrir ara mateix. Contractar un dissenyador web no és un acte de fe. És comparar coses que pots comprovar.
El que més em pregunten abans de contractar
El 2026, una landing professional parteix d'uns 745 €, una web corporativa a mida de 1.425 € i una botiga online de 1.875 €. Per sota de 500 € gairebé sempre hi ha una plantilla amb el teu logo. Per sobre de 5.000 €, estructura d'agència. L'important no és només la xifra: és l'abast escrit que l'acompanya.
Per a la web d'una pime, un freelance amb portfolio verificable sol donar més per menys: parles directament amb qui programa i no pagues la cadena comercial d'una agència. L'agència té sentit en projectes grans amb diversos equips. El criteri decisiu no és l'etiqueta: és saber amb nom i cognom qui farà la teva web.
Les deu del capítol (005), i si només en pots fer tres: qui farà la meva web exactament, a nom de qui queden domini i hosting, i què pagaré cada any quan estigui entregada. Amb aquestes tres respostes ja saps si ets davant d'un professional o davant d'una subscripció disfressada.
Tres pistes ràpides: triga més de tres segons a carregar des del mòbil, s'assembla sospitosament a altres webs del mateix sector, i si prems botó dret i "veure codi font" apareixen noms com Elementor, Avada o Divi repetits pertot arreu. La prova definitiva és preguntar-ho a la cara i demanar que consti al pressupost.
Tu. Sempre. El domini registrat a nom teu, el hosting al teu compte i el codi entregat en tancar el projecte. Si el proveïdor posa pegues a qualsevol de les tres coses, pregunta't per què li interessa que no puguis marxar. Una web que no et pots endur no és teva: és un lloguer.
Abast per escrit (pàgines, idiomes, funcionalitats), termini amb data, forma de pagament, quin SEO tècnic va inclòs, qui posa els textos i les fotos, i els costos recurrents de l'any següent. Si alguna cosa d'això falta, no és un pressupost: és una xifra per enganxar-te i negociar els extres després.
Necessitar, no. Ajudar, ajuda: algú de l'illa entén l'estacionalitat, la clientela estrangera i per què la teva web necessita alemany a més d'anglès. I si el projecte ho demana, us podeu asseure en una taula. El que no compensa és triar algú de fora només perquè una llista feta a Madrid el va posar primer.
